Molt bé, doncs et dic que jo això m’ho passo pel forro. Llum verda estil Gatsby, advertencia, ultimàtum, prorroga, ratxa, ocasió, bla, bla, bla, tot mentides. Prou. Quan s’acabin les excuses i arribi una nit tal, així, perque sí, sense voler, diguem, siusplau, que t’importava o que, de fet, res no ha estat res, ni ara ni mai. La resta, les paraules que sobren, la saliva mal invertida, les hores malgastades, per mi ja poden ofegar-se al mar, entre tu, jo i aquesta puta llum. De totes maneres acabarà sortint el sol i aleshores tot els indicis ens semblaran petits, idiotes, absurds i aquest punt verd desaparaixerà sota un sol que crema i ens redueix a la cendra de les cendres del que un dia vam ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario