Lluny

Foto: Anastasia Cazabon

Anar sumant centimetres entre un punt A i un punt B, restar converses entre X i Z, deixar passar el temps entre un dilluns tal i un divendres qual, respondre una trucada en silenci, espiar, mentir, fugir, escriure textos incomprensibles, callar. Lluny, adjectiu molest, argument d’escenes lacrimògenes, excusa per a finals fatals made in hollywood, cançons de diumenge, sentimentalisme post-adolescent i tots els clixés imaginables que es podrien escriure a continuació. Vaig de que puc explicar la distància però no, tampoc vull, només m’incomoda seguir pensant, seguir dient, seguir comptant amb aquest espai mental en forma d’adjectiu. Puc dir lluny vint-i-cinc cops sense entendre res. Et puc fer empassar aquest text i no entendràs res, perquè estic anys lluny de saber que collons vull dir. Lluny de tot el que no sóc, de les coses que no he vist, de les coses que no he fet. Lluny de ser sincera, útil o genial. Potser un dia ens creuarem Hola, què tal? I diré lluny, tant lluny que et puc respondre fingint i m’és igual.