nota al terrat #4

callar d’eufòria, enyorar els cinc minuts de prorroga esperant el potser demà que arriba tard. recordant se’ns acumulen els silencis: 1,2,3,4,20,32,65 miserables gotes que ens allunyen del món i carretera enllà, enllà, enllà, I cannot undo myself, and the train is steaming i els minuts travelling verd, i qui n’ha begut, set tota la vida, i la vida one-way i demà ja,

demà ja veurem.

i després de la Z l'infinit

"e il naufragar m'è dolce in questo mare"

"la mer, la mer"

La mer, la mer, toujours recommencé!

és clar senyor Valery, però el mar no té memòria

Ici venu, l’avenir est paresse.

diu mandra?

Oui, paresse.

No es mandra senyor Valery, és l'ahir que em pesa.

i si em fa por començar i sempre recomençar?

i si no sé caminar, i si no sé escollir?

La vie est vaste, étant ivre d’absence,

Et l’amertume est douce, et l’esprit clair.

i si m’ofego senyor Valery, què passa si m’ofego?

Le vent se lève!... il fault tenter de vivre!

viure diu?

vivre

a frec

a

càmera lenta un ''

a frec!

apunt.

fos a negre i

NO

_ potser

_ mai

a frec!

lluny

"estos son mis principios, si no le gustan, tengo otros" G.Marx

"Poder reír, reír, reír abiertamente,
reír como un vaso derramado,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto de rozarme con las cosas,
herido en la boca por morder las cosas,
con las uñas sangrando por agarrarme a las cosas
y después, denme la celda que quieran que yo me acordaré de la vida."


Fernando Pessoa