La mer, la mer, toujours recommencé!
és clar senyor Valery, però el mar no té memòria
Ici venu, l’avenir est paresse.
diu mandra?
Oui, paresse.
No es mandra senyor Valery, és l'ahir que em pesa.
i si em fa por començar i sempre recomençar?
i si no sé caminar, i si no sé escollir?
La vie est vaste, étant ivre d’absence,
Et l’amertume est douce, et l’esprit clair.
i si m’ofego senyor Valery, què passa si m’ofego?
Le vent se lève!... il fault tenter de vivre!
viure diu?
vivre
3 comentarios:
Ooh!!!!
per tant, sempre anar pel món amb manguitos, important
molt bona la dels manguitos!
m'he imaginat dient el poema amb veu alta marina, ben bé com si et sentís!
*
Publicar un comentario