plaers del gris

tenir talent, tenir èxit o tenir sort. seguir vivint els petits plaers trivials, omplir-nos la boca de carpe diems i mentrestant, en secret, esperar l’adveniment messiànic que ha de redimir la nostra mediocritat. estudiar una carrera de lletres, fer gala d’un carisme consensuat i asèptic, tenir un blog, ser pedants, vendre fum, opinar opinions opinades i tergiversarles per semblar genuí. escriure cada dia i dir sempre el mateix. versionar l’apocalipsi, cantar metòdicament les misèries humanes i refugiar-se pomposament en els vicis d’un model tant gastat i ranci com comfortable. revolcar-nos en la merda aliena per alimentar els nostres egos pudents, transgredir la transgressió fent cara de pal, mentir-nos davant del mirall i estimar-nos amb un amor idiotitzant i crèdul.

"there is a light that never goes out"

Molt bé, doncs et dic que jo això m’ho passo pel forro. Llum verda estil Gatsby, advertencia, ultimàtum, prorroga, ratxa, ocasió, bla, bla, bla, tot mentides. Prou. Quan s’acabin les excuses i arribi una nit tal, així, perque sí, sense voler, diguem, siusplau, que t’importava o que, de fet, res no ha estat res, ni ara ni mai. La resta, les paraules que sobren, la saliva mal invertida, les hores malgastades, per mi ja poden ofegar-se al mar, entre tu, jo i aquesta puta llum. De totes maneres acabarà sortint el sol i aleshores tot els indicis ens semblaran petits, idiotes, absurds i aquest punt verd desaparaixerà sota un sol que crema i ens redueix a la cendra de les cendres del que un dia vam ser.