callar d’eufòria, enyorar els cinc minuts de prorroga esperant el potser demà que arriba tard. recordant se’ns acumulen els silencis: 1,2,3,4,20,32,65 miserables gotes que ens allunyen del món i carretera enllà, enllà, enllà, I cannot undo myself, and the train is steaming i els minuts travelling verd, i qui n’ha begut, set tota la vida, i la vida one-way i demà ja,
demà ja veurem.
2 comentarios:
doncs a mi em fa força enveja el teu travelling verd
jo vull molts silencis, molts. i també vull molt verd, molt. i també vull gotetes verdes. i camins verds. I vaja... que m'he quedat amb set. i ara em deshidrato.
Publicar un comentario