solwoodstockmíssilklimt

quan un dillumenge d’abril fa tant sol que no pots quedar-te a casa, surts al carrer i resulta que la plaça és woodstock versió light i penses ja és primavera. a més, has pres una decisió i, per si això fos poc, més tard ha sonat el telèfon i t’has sorprès (d’alegria) i ara retrobes el que pensaves que havia quedat enrere qui sap on ni a quina estació de la vida, però no, i això et fa feliç SÍ feliç. fins que al vespre recordes que encara queda allò-allò-allò i que millor no pensar-hi però no ho pots evitar perquè la primavera és primavera per tothom i, saps? a vegades també plou i la pluja ho confon tot i aleshores no ens entenem no ho entenc no m’entens. i jo diria __ perquè tinc un dubte i jo diria FÀCIL perquè és molt di-fí-cil. i al final, bona nit i que sí, que a vegades falla el wi-fi del cosmos, però que hi farem.