martes, 14 de abril de 2009

solwoodstockmíssilklimt

quan un dillumenge d’abril fa tant sol que no pots quedar-te a casa, surts al carrer i resulta que la plaça és woodstock versió light i penses ja és primavera. a més, has pres una decisió i, per si això fos poc, més tard ha sonat el telèfon i t’has sorprès (d’alegria) i ara retrobes el que pensaves que havia quedat enrere qui sap on ni a quina estació de la vida, però no, i això et fa feliç SÍ feliç. fins que al vespre recordes que encara queda allò-allò-allò i que millor no pensar-hi però no ho pots evitar perquè la primavera és primavera per tothom i, saps? a vegades també plou i la pluja ho confon tot i aleshores no ens entenem no ho entenc no m’entens. i jo diria __ perquè tinc un dubte i jo diria FÀCIL perquè és molt di-fí-cil. i al final, bona nit i que sí, que a vegades falla el wi-fi del cosmos, però que hi farem.

3 comentarios:

Albert Lloreta dijo...

m'agrada molt!

bon ús de negretes i cursives.

i això de "woodstock versió light"

Anónimo dijo...

ei marina. he elminat el blog perquè no em convens aixo de publicar coses.

julia.

Albert dijo...

Aquest post és molt bo, sí, què hi farem, molt bo.

Creative Commons License