començar l’any amb nueva vulcano com a catàleg d’aforismes: moure genoll, buidar gots i cantar per fer ambient. una lleugera afonia ens recordava la nit anterior i l’any que ja no veurem més. allò de evolucionar és un placer no podia ser més adequat per tancar una gira i començar un any. ben mirat, ja va bé que algú altre ho digui per nosaltres, el préstec de paraules és un gran negoci. aquest cop el canvi no és metafòric ni res d’això, aquest cop és real i inminent. i vivan las cosas y las casas que no hay que explicar perquè ja toca assumir el risc de les pròpies decisions. que molt bé però ja n’hi ha prou. el deute amb el futur encara està per determinar, algunes coses no es poden evitar i la responsabilitat és relativa. serà necessari revisar alguns aspectes presents i tornar-hi des de la distància. els grans deutes són emocionals. te debo un baile y no una explicación, que cantaven ahir. la pràctica és un tràmit i ara sí, ara toca progressar: gracies per tot però jo me’n vaig. me n’he d’anar. fins aviat i qui sap com serà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario