divendres

qui any empeny dia passa i potser és la percepció d'un global massa dispers la que a vegades ens fa perdre el nord de la rutina el sentit comú de les coses tal i com han de ser com s'han de fer com s'han d'entendre i com s'han d'interpretar seguint els tractats d'hermenèutica de l'error gaudint l'art de no dir res i fugint a última hora amb les llums de nadal com a fil conductor o com a sortida d'emergència d'un any vell a un any nou que si no ens perdríem entre tanta tonteria i tanta lletra banal i buida significats significants gintònics que han de canviar el món convivències que l'espatllen decisions que ens fan por apunts per a un melodrama notes al peu d'una cançó frases cèlebres d'aquell llibre que no he acabat de llegir i penso que el temps és això els anys són això sumar sumar i sumar ficar la pota tenir minuts de glòria trobar perdre pensar intentar fugir dels tòpics i acabar fent escudelles com aquesta que ara podeu llegir que no diu res però diu una mica de tot el que ha estat i menys del que serà és un tot un enllaç perquè al 2011 ja no es duran les comes el que es portarà són els punts punts de veritat punts ferms contundents definitius punts i apart un reset i moltes moltes vitamines perquè això acaba de començar.