«En aquell temps sempre era festa. N’hi havia prou amb sortir de casa i traspassar el carrer per a tornar-se com boges, i tot era tan bonic, especialment de nits, que en tornar a casa, mortes de cansament, encara esperavem que passés alguna cosa, que esclatés un incendi, que a casa nasqués una criatura o, fins i tot, que de sobte es fes de dia i tothom sortís al carrer i poguéssim continuar caminant, caminant, fins als prats i més enllà dels turons»
El bell estiu - Cesare Pavese
No hay comentarios:
Publicar un comentario