La història

El rigor. Les fonts. La perspectiva. El comentari. L’anàlisi (ecs). El record subjectiu que escapa llefiscós a la norma i es planta de cop al mig de la conversa. Es trenca l’esquema, la pauta, l’ordre, el sentit del discurs. Ja no pesa el pretèrit, el passat és ara eina de projecció i futur. Acceptar els pactes tàcits. Tenir fe i agafar la sortida 7 direcció Demà t’ho explico. Ja està. Se me’n foten les connotacions, les cançons aigualides, els dilemes, l’ordre astral, el sarcasme, l’ego, les geografies, les pel·lícules de sentit confús, les pantalles eternes, els debats estèrils, les màscares, les vergonyes i tots els etcèteres del món. La veritat ni existeix ni es meva. Em venc l’orgull en nom dels atzars, amargs o dolços. La història dormirà llibres, encendrà converses, cremarà punts febles i restarà subjacent, sempre alerta. No em preocupa. Jo m’escapo dels corcs, del florit, de la pols: vomito paraules podrides i respiro, tranquil·la, aquest aire nou.