Ni cosmovisions, ni manifestos, ni revolucions, ni postguerres, ni avantguardes, ni woodstocks, ni movidas, ni beat generations, ni generations X, ni generations Z, ni K, ni Q, ni J... Ens desacrediten per totes bandes i després som nosaltres els que anem de! Vosaltres que no heu viscut, vosaltres que no heu vist, vosaltres que no sabeu, vosaltres colla de desagraïts que mai res de res. Doncs sí NOSALTRES, definibles única i exclusivament per la via negativa, nosaltres que som tot el que no som perquè ho van ser els altres; nosaltres, els antiromàntics del consum fàcil; generació Google, Facebook, Spotify; generació fast food; generació araiaquí; multilingües, multicultis, multitot, però individualistes, egoistes, culpables i llibertins. Som els fills dels que han tocat sostre i ara cauen en picat. Adéu al somni... i ara què? què hem de fer? Si ens sobren responsabilitats però ens falta la confiança.
5 comentarios:
Diguem-ne que m'encanta
:)
Oh! Oh! Oh!
Força d'acord, però, "sobrats de responsabilitats"?
crec que ens hem equivocat de segle, de década... de mileni?
només ens queda l'atemporalitat grifi...
hey últimament vaig una mica flipat amb el tema generacions explicar-nos el el temps, la història etc
Som el 2.0, el píxel, la oralitat escrita, la contracultura, el recurs, la connexió i el fluxe humà. Internet dissol la impossibilitat física humana en un riu elèctric que flipes i, crec, que això és el que ens fa menys responsables que qualsevol altra part de la història. El pes històric, la tradició, la moral... s'utilitzen es cataloguen i es documenten, però no es carreguen; s'expandeixen i se fan gas. D'aquesta manera desapareix la figura de l'egoista culpable, i es crea l'individu 2.0 lliure de gran part de la culpa. L'únic que ens sobra i ens pesa és l'anonimat.
crec que m'he flipat una mica ,)
Publicar un comentario