empaitant les papallones

no senyor estàtic, no, ja em pot mirar fixament amb els seus ulls Modigliani, que avui no em sumo a la seva no-causa. s’ha acabat. a mi també em corprèn la tristesa a vegades, però aquesta primavera no m’atrapen les orenetes; tu diràs! si porto un ritme speed que és de bojos! però sap que? que aquest cop tinc FETS senyor estàtic, que és veritat allò del make it happen i que sí, que aquest estiu volo Europa amunt a empaitar les papallones. ah! i si l’amor té pressa, doncs que marxi i a cagar! que com deien uns de per allà dalt, she’s got a ticket to ride but...