nu - vol

el blanc d’uns llençols rebregats i al mig un únic punt de llum, despistat, que il·lumina la corba x d’un plec més afortunat que els altres. i tu no ho saps però quan obris les cortines vint minuts més tard i siguis tota llum 9:21, veuràs el cel d’un color blau dolorós i al mig una taca blanca, insignificant, que vaga despistada buscant una sensualitat corba com la del teu llençol. aleshores, de cop, el teu pit ombra, el teu coll ombra, els teus llavis ombra, tot ombra i molt suau però tant breu que

sentiràs un clàxon i a la veïna i bye bye a la fragilitat eròtica del moment.