èxit de masses

La pilota entra dins de l’àrea, creua el llindar de la porteria, impacta contra la xarxa: GOL! Crits a les grades, el públic embogit, banderes que onegen, sacrifici de petards, botzines, xisclets, abraçades, alcohol, bengales i eufòria. El iaio surt al balcó i brama, els joves amb banderes-capa Superman criden, els petits piquen de mans i el gos borda histèric; el món s’atura, pathos pur, catarsi, l’afició clama a l’uníson una mena d’himne de la felicitat col·lectiva. De sobte ens és igual la crisi, l’hipoteca, el marit que no ens toca, la pell que s’arruga, l’examen que no aprovem, el projecte que no s’acaba... ara tot fum, perquè onze homes d’uniforme han baixat del cel a l’estil deus ex machina i ens han fet la feina bruta: de cop i per caprici de l’atzar, som tots TRIOMFADORS. Nosaltres, que només mirem i escoltem i ens inflem a cervesetes i tapes al bar, gaudim l’èxit aliè com a propi, la victòria és nostre, la guerra vençuda, l’exèrcit enemic ha estat derrotat. Sense morts, tot molt net. Caiem de genolls als peus dels ídols, bevem, riem i fem l’amor al seu honor. Per unes hores tots som una sola veu i un sol objectiu assolit, unió i germanor s’apoderen de l’ordre microcòsmic de la ciutat: WE are the champions, WE!