s’ha mort el peix
també?
sí.
ha dit alguna cosa abans de...
ja ho saps.
jo no, i tu?
sí, però no ho entenc.
tens por.
ara sí.
i abans també.
ja en comprarem un altre.
no.
i d’aquest què en fem?
explicar-li que és mort.
i les esperances?
a la peixera.
5 comentarios:
Tinc un peix.
Encara espero que es mori.
Abans en tenia dos
Un és va morir.
Me l'estimava.
Tenia nom de professora de la Fac.
Me l'estimava
El que queda no me l'estimo.
L'altre em reconeixia,
em saludava treient els morrets
i sobre les 12 de la nit
feia bombolletes
que se sentien pel pis.
Aquest només dóna voltes
i fuig ràpid quan m'acosto.
Aquiles, el de les aletes lleugeres.
Si tingués taló, ja li hagués tocat.
és mort o de com explicar-li a un peix que no té autoconsciència ni coneixement de la seva finitud que se li ha acabat la bona vida, o la vida en sí i acabar tirant les esperances a la peixera.
com pots fer-li saber a algú amb 3 segons de memòria que ha mort? més val deixar-li escrit i vagi entrant en el loop de viu-mort-viu-mort-viu fins que es mareji.
diga-li mareji, maruja o maregi.
Jo m'he quedat amb el "també?" de la segona línia. M'intriga.
De petit tenia una peixera gran amb molts peixos. El primer cop que se'm va morir un em feia gràcia perquè dormia girat. El parc de davant de casa va acabar ple de caixes de mistos enterrades amb peixets a l'interior. Els funerals eren solemnes. Potser de petit el João era una mica sinistre.
Publicar un comentario