Aquesta és una de les múltiples versions que apareixen al documental que van passar al 33 pel vintè aniversari de l’Sputnik. Són els Astrud versionant “L’home que ens roba les novies” de l'Albert Pla. Em fa molta gràcia veure aquests dos fills de la postmodernitat interpretant un tema del kinky català per antonomàsia. Malgrat tot, i salvant les distàncies, crec que el resultat no és tant dispar... al cap i a la fi, moderns o no, tots són igual d'excèntrics. A més la versió dels Astrud m’agrada, donen a la cançó un toc de gràcia electrogay que té el seu què*.
Reflexió apart, no sé com s’ho deuen prendre els artistes això de les versions. Què deu fer més ràbia: que et destrossin un tema o que la versió superi l’original? Jo diria que la segona, però com que no sóc artista ni versionada, aquí lo dejo i m’en vaig a dormir.
*nota: a priori no m'agrada l'electropop, ni gay ni no gay, que consti.
p.s aquest blog avui no parlarà d'Obama. ja ho faràn els altres. em sap greu (bé,de fet, no).
Reflexió apart, no sé com s’ho deuen prendre els artistes això de les versions. Què deu fer més ràbia: que et destrossin un tema o que la versió superi l’original? Jo diria que la segona, però com que no sóc artista ni versionada, aquí lo dejo i m’en vaig a dormir.
*nota: a priori no m'agrada l'electropop, ni gay ni no gay, que consti.
p.s aquest blog avui no parlarà d'Obama. ja ho faràn els altres. em sap greu (bé,de fet, no).
No hay comentarios:
Publicar un comentario