"In search of a midnight kiss" o l'esperança indie.

Abans de començar a plantejar-me els propòsits pel nou any he de dir que de moment estic complint un dels que m’havia proposat de cara a les vacances: veure moltes pelis i escriure’n una crítica o ressenya. Bé, de fet encara no són moltes però vaig a bon ritme.. Avui mateix, després del respectiu empatx hem anat amb ma germana al cinema, a improvisar. Després de dubtar una estona ens hem decidit per Buscando un beso a medianoche (In search of a midnight kiss), de la qual sabia ben poc i no esperava gaire cosa tenint en compte el títol i l’argument; però ben aviat s’ha esvaït qualsevol mena de prejudici.
D’entrada la pel•lícula m’ha sorprès per la seva austeritat: filmada en blanc i negre, tècnicament molt simple però amb una bona fotografia, sense actors coneguts, sense maquillatge ni llum artificial i sense cap altra pretensió que retratar les relacions humanes tal i com són, amb un guió realista i lliure de metàfores facilones. En resum, res del que jo esperés rere d’un títol que pel meu gust resulta un pel cursi i invita pensar en una comèdia romàntica del tot convencional. D’altra banda, per completar l’elogi, he de dir que feia temps que no reia tant al cine, potser perquè es tracta d’un humor molt natural que ens retrata una mica a tots i al nostre propi patetisme.
Crec que en general resulta molt difícil classificar una pel•lícula com a indie, tenint en compte que cada cop són més les que “van de” que les que en conserven l’autèntic esperit del cinema independent, però al meu parer Buscando un beso a medianoche n’és un exemple bastant evident. Pel que he llegit després, Alex Holdridge és un director novell que va deixar els estudis per dedicar-se exclusivament al cinema, treballant per poder finançar els seus propis projectes, amb la qual cosa crec que ja queda tot dit. Bon cinema a baix pressupost, that’s all.

Per últim i com a pòstuma, dir-vos que si enyoreu el Woody Allen de Manhattan i esteu enrabiats amb la nominació als Oscar de Vicky Cristina Barcelona, mireu aquesta pel•lícula i recuperareu la fe en el bon cinema.

marina grifell dixit,
para bien o para mal.