La veïna de l’àtic s’ha cansat de netejar la pols i ara buida la casa de llibres i discos, però enlloc de llençar-ho, dur-ho al drapaire o intentar vendre-ho al Mercat de Sant Antoni, ha decidit anar deixant petites entregues d’aquest material acumulat a l’entrada de l’escala, perquè ho agafin els veïns. No hi ha res que valgui massa la pena, però sempre acaba desapareixent tot, fins que es reposat amb una nova entrega. Jo mateixa vaig agafar una novel•la rosa molt queca per fer la broma i regalar-la a una parella d’amics enamorats i ensucrats.
Molt abans d’això, fa uns mesos, vaig trobar-me un bolso buit, molt bonic al meu gust, de pell treballada (“marroquineria”com en diu ma mare) i ara el duc sempre a sobre. Més tard, cap al setembre, vaig trobar-me una rebeca de llana negra a l’entrada d’un càmping de Pineda de Mar, la vaig rentar i li falta un botó que encara no he cosit. Ahir entre una pila de llibres deixats a lliure disposició vaig trobar-ne un de relats del Quim Monzó i ara el llegeixo al metro, esperant el nit bus i dins del nit bus.
Però al nit bus deixo de llegir un moment i miro per la finestra amb un posat meditatiu. Penso en totes aquestes coses trobades, en el sentit nou que atorguem a una cosa quan ens en apoderem i com la cosa suporta aquesta metamorfosis amb un silenci estoic, perquè no té cap altre remei. Penso en tantes coses que s’hauran perdut injustament, tantes coses amagades esperant ser trobades i en les coses ja trobades que ara m’estimo perquè són part de mi però que un dia deixaré d’estimar i abandonaré a la seva sort. Arribo a casa ja, cosificada em sembla, i tinc mal de cap. Abans de dormir però, trec el llibre trobat de la bossa trobada, l’obro i escric el meu nom i la data com quan feia primària, perquè quan passi a noves mans pugui parlar d’ell i de mi.
Molt abans d’això, fa uns mesos, vaig trobar-me un bolso buit, molt bonic al meu gust, de pell treballada (“marroquineria”com en diu ma mare) i ara el duc sempre a sobre. Més tard, cap al setembre, vaig trobar-me una rebeca de llana negra a l’entrada d’un càmping de Pineda de Mar, la vaig rentar i li falta un botó que encara no he cosit. Ahir entre una pila de llibres deixats a lliure disposició vaig trobar-ne un de relats del Quim Monzó i ara el llegeixo al metro, esperant el nit bus i dins del nit bus.
Però al nit bus deixo de llegir un moment i miro per la finestra amb un posat meditatiu. Penso en totes aquestes coses trobades, en el sentit nou que atorguem a una cosa quan ens en apoderem i com la cosa suporta aquesta metamorfosis amb un silenci estoic, perquè no té cap altre remei. Penso en tantes coses que s’hauran perdut injustament, tantes coses amagades esperant ser trobades i en les coses ja trobades que ara m’estimo perquè són part de mi però que un dia deixaré d’estimar i abandonaré a la seva sort. Arribo a casa ja, cosificada em sembla, i tinc mal de cap. Abans de dormir però, trec el llibre trobat de la bossa trobada, l’obro i escric el meu nom i la data com quan feia primària, perquè quan passi a noves mans pugui parlar d’ell i de mi.
1 comentario:
comentari 1 o "costumbrista": és molt típic que sense adonarte'n perds alguna cosa en algun calaix poc frequentat o en algún racó perdut i al cap dels anys tornes a trobar-ho així de sobte i recordes que l'havies fet molt teu i és increíble perquè el trobes a faltar de sobte. Em sol passar amb samarretes.
comentari 2 o "filosòfic": és com lo que deia hegel de que tots som part d'una mateixa cosa absoluta i al entrar en contacte amb els objectes externs a nosaltres hi trobem (o hi creem) instictivament la part interna de nosaltres que porten implícits.
Publicar un comentario