jueves, 20 de septiembre de 2012

ESQUERDA

 

Flotar damunt l’abisme, gest misericordiós d’una perversa Llei de la Gravetat.  Mirar avall amb esperança, potser no moriré. Estirar els braços al cel, prendre glopades d’aire, pestanyejar, viure, confirmar la vida. Ballar en la corda fluixa, avançar a passets de pardal, apunt d’estirar les ales si cal. Fràgil estabilitat de la incertesa, de la por, del dubte i la ràbia. Necessitat urgent de coixí on caure. Cames noves, ulls nous, pell nova, món nou. Dins l’abisme, la foscor com una gola. Estirar els braços al cel. Pluja de la discòrdia que et mulla els cabells i et xopa les idees. Ventada de fum que t’atordeix. Silenci o crits.

Damunt la tercera roca del baixant una flor groga. Et confirma, t’observa, i tot torna a tenir sentit. 

No cauràs.

No hay comentarios: