un dilluns no t’avisa i cauen totes les fulles. fulles que et posen malalta de temps i feliç de res. feliç pel plaer de trencar la seva quietud freda i estrangera. feliç d’enfonsar-te sota les mantes del temps mort, enmig d’un caos de no sé què faré que t’asetja cada nit. somiar un viatge en tres dimensions, ser omnipresent, teletransportable, universal. ser paraules que algú escolta o el silenci que es fa de cop. ser mil minuts de temps afegit en els millors moments i deixar-se anar al buit, al no-res. com una fulla. com tantes fulles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario