It's a brand new era

Els russos decimonònics no en sabien pas gaire més que nosaltres de la vida. Ells tenien do de ploma, més voluntat i menys feina feta a les esquenes. El que a nosaltres ens sobra és un segle, una colla d’anys agrupats en dècades que se’ns han enganxat a la punta de la llengua i ja no ens deixen dir res. Ni callar és original. I què se’n fa dels segles passats? Són reutilitzables o matèria orgànica? Se’n pot fer adob dels segles? Podríem fer un conreu d’anys nous a base d’anys vells i potser en sortiria una magnífica collita d’experiència. És clar que, per això ja no tenim paciència. Els adobs químics són molt més eficaços per a un bon cultiu del progrés. Aquells russos no ho sabien això, ells s’amoïnaven per un sarao revolucionari que ja no recorda ningú i uns valors universals que ja no s’aguanten per enlloc. Nosaltres som més de l’anar fent i el pensar breu. T’aixeques un matí i és Nadal, t’aixequés el dia següent i ja és l’any vinent. Aleshores et toca pensar en la persona que et promets ser els 365 dies que tens per davant. I res d’adobs, ni cultius, ni collites d’experiència; et promets ser un producte envasat de primera marca, certificat de qualitat, atractiu al consumidor. Caduca el 01/01/12. I així sempre, endavant, hipnotitzats. Però el dia u pot ser un gran dia. I el dos, i el tres també. Ja ho deia en Serrat, no sé si m’explico. A tots ens fa patir que demà sigui demà i l’ahir és aigua passada. Tots tenim les nostres angoixes. A Tolstói l’angoixava no trobar la Veritat; a mi, m’angoixa que ja ningú llegeixi els qui van jugar a buscar-la.