“Sortim cap al cosmos, preparats per a tot, és a dir, per a la soledat, la lluita, la fatiga i la mort. Evitem dir-ho, per pudor, però en alguns moments pensem molt bé en nosaltres mateixos. I malgrat això, ben mirat, el nostre fervor és pura simulació. No volem conquistar el cosmos, només volem estendre la Terra fins als límits del cosmos. Per nosaltres, un planeta és àrid com el Sàhara, l’altre tropical com l’Amazònia. Som humanitaris i caballerosos; no volem sotmetre altres races, volem simplement transmetre’ls els nostres valors i apoderar-nos a canvi d’un patrimoni aliè. Ens considerem els cavallers del Sant-Contacte. És una altra mentida. No busquem cap altra cosa sinó humans, no necessitem altres móns, necessitem miralls. No sabem què fer amb els altres móns. Amb un sol món, el nostre món, en tenim prou. Però no ens agrada tal com és. Busquem una imatge ideal del nostre propi món. Partim e cerca d’un planeta, d’una civilització superior a la nostra; però desenvolupada d’acord amb un prototipus: el nostre passat primitiu. D’altra banda, hi ha en nosaltres alguna cosa que rebutgem; ens defensem contra allò, i malgrat tot subsisteix; no deixem la Terra en un estat d’inocència primitiva, no és només una estàtua d’Home-Heroi la que parteix en vol. Hem vingut aquí tal com som en realitat, i quan l’altre cara ens ensenya la realitat, aquella part de la realitat que preferim passar en silenci, ja no hi estem d’acord.”
Solaris – Stanislaw Lem
AMÉN.
No hay comentarios:
Publicar un comentario