“VIEWPOINT: What to put in, what to leave out. The eye has a tendency to prefer little shapes to big masses. It also prefers to build an image bit by bit. To the beginner a subject such as this presents a baffling problem...” J.B 68
Em pregunto com serien les obres que Baldessari va convertir en cendres l’any 1966: a què va haver de renunciar per sempre? «I will not make any more boring art» copiava una i altra vegada en un full de paper. I tenia raó. Res d’art avorrit, res de creacions feixugues i hermètiques: l’obra de l’artista californià és «pura bellesa», missatge-bala directe a la retina. Baldessari posa de manifest la magnitud de les petites coses; les seves composicions relacionen allò fragmentari, el detall, flaixos aparentment dispars entre els quals s’estableix un contacte per lliure associació d’idees. L’artista explota la mundanitat, la bellesa de les coses per si mateixes: una taca de color tenyint un paisatge o una escena, un traçat de línies que ballen de forma més o menys explícita entre les imatges, un joc de paraules-imatge, un aforisme sobre fons gris o groc, una combinació lliure d’escenes diverses, etc. En definitiva, una obra adequada a les retines del nostre temps, acostumades al consum irrefrenable d’imatges, als mapes conceptuals caòtics, histèrics i estridents. I, més enllà de la pedanteria (ho sento), una obra per a ser gaudida al moment, cara a cara, i no tant per a ser explicada a posteriori com ara estic fent.
Malauradament, avui és l’últim dia d’expo al MACBA. Hem arribat justet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario