les coordenades del sentit comú acullen la variable de l’acció, que varia segons l’hora, les constel·lacions, el clima o la inclinació del sol. el temps acota les idees i els dóna on nom bonic, les fa grans i buides, les omple de sentits falsos i mitjes veritats. les corrents inesperades varien les rutes malgrat la patètica obstinació d’ocells que lluiten a la contra i, a la dreta, un núvol. el dimarts és un dia elegant, orgullós: no admet reflexions. tot queda en diumenges de semi primavera mal entesos, mal explicats, caòtics, distants, amb ocells inexplicables buscant identitats perdudes sota el coixí, una nit; aprenent a ignorar la mentida i a traçar una ruta propia en intransferibles mapes de fum i boira que dilueïxen l’expectativa i marquen el tempo de l’ara i aquí.
la voluntat és nostra i de ningú més.
2 comentarios:
aprofitant les vacances veig... jo intentant escriure també, però crec que no me n'ensurto com tu!
A veure si ens veiem la setmana que ve que ara no sóc a bcn. Una abraçada
Hola, sóc un cor penedit per la meva apatia.
Parlem aviat i t'explico coses.
T'estimo cucafera!
Publicar un comentario