homenatge al despropòsit

surts de casa reventant-te els timpans en moments videoclip de sol i ocellets primaverals i balcons amb roba estesa i ballarins de claqué als terrats i faldilles que volen i vas mirant al cel, caminant a dos per hora, endarrerint el moment d’entrar al metro i ser absorbida per l’espiral de pudor a mala llet de cada matí. i els ocelletes ara són homes grossos i bosses i motxilles i tuppers i diaris i maquillatjes, nens que beuen el cacaolat al metro i amargats que remuguen perquè invaeixes el seu espai vital —del tot relatiu donades les circumstàncies. superada la prova de foc arribes a la biblioteca, però abans fas un cafè, llaaaarg i leeeeent, i et compres una aigua de dos litres, senyal inequívoc d’un estudi intens i una ment sana i, per fi, t’asseus a la taula i treus els apunts i els mires. els mires. els mires i mires l’infinit, planejant inconscientment un pla estratègic d’evasió: és clar! els apunts són una merda, necessites llibres, llibres, llibres, i et passes dues hores buscant llibres i fullejant i fent fotocòpies, tonelades de fotocopies, i per fi t’asseus davant de la teva implícita contribució a la desforestació de l’amazones i et passes deu minuts més mirant per la finestra, tot reflexionant sobre la responsabilitat global i la injusticia i la sostenibilitat i penses que et faràs d’una ONG, que t’apuntaràs a un curs de sardanes, que aprendràs a tocar la batería, l’ukelele, la flauta dolça, que aquest estiu viatjarás aquí i allà i vas als ordinadors a mirar bitllets. bitllets!!! i com tot està molt car penses “va, ves a estudiar”, però abans es requerida una visita al senyor roca, perquè amb tanta aigua i tan cafè el teu cos està sotmès a certes presions que no afavoreixen el drenatge intel·lectual. un cop dins del reducte de la letrina descobreixes que, en realitat, els grans temes universals no estan en els vuitanta quilos de bibliografia que tens a la taula, sinó allà, inscrits amb típex i permanent a la porta del lavabo de dones de la universitat: el nostre futur s’està gestant als waters, però ningú ho sap, la societat encara no està preparada. d’aquí uns anys faran un curs al CCCB que és dirà “la  heterodoxia del tipex” i s’hi apuntarà un exèrcit d’ex-gafapastes, i dic ex perquè aleshores el que es portarà serán els monocles i... vaja, res, que surts del water i te’n vas a estudiar.