Allà on ja no arriba la llum natural dels matins i els miralls, tot és d’un fosc pervers i mentider, aquell fosc d’amagar coses lletges i tristes i ruïns, aquell color fosc humà que clama a crits la urgència d’electricistes, instal·lacions de llum artificial, neons, bombetes, llums de nadal, que esventrin un vespre qualsevol pel mig perquè escupi tota la lletra petita de contractes implícits que mai ningú ha volgut signar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario