etc.

“s’havia aturat i s’havia posat a plorar perquè dormir era una bestiesa i robava temps a l’alegria”

El bell estiu, Cesare Pavese

un dia va ser el teu aniversari i un altre passejaves pel carrer del Carme a les sis de la tarda amb un llibre de la biblioteca a la bossa que només havien llegit tres persones més, però tu no ho sabies, i mentrestant una col·lecció de minuts vells ballaven dins d’un cap despistat que esperava el metro a Jaume I on desenes de persones omplien l’espai per omplir, perquè al cap i a la fi els espais estan per ser ocupats un dia per algú, potser de pas, potser per sempre, o potser no, potser un dia va ser el teu aniversari i ja està i ningú et va felicitar abans de les dues de la matinada per no estimar-te massa, perquè per això ja estaven els dies d’hivern i de sol, per vomitar una felicitat secreta amb els ulls i prohibir-se les paraules, deixar la cervesa escalfar-se perquè un dia va ser abril i un dia va ser juny i juliol i setembre i abril, un altre cop, i ara gener i aquí estem, asseguts al sol, en silenci, mentres tot segueix aproximadament igual d’extrany, de diferent, anormalment bonic per ser poc probable, o impossible, i per això calen cinc minuts més, per omplir, per passar l’estona, matar el temps, viure més, viure més fort, a estones, ara que la llum et deixa cec i somrius.