entrada gratuïta

A les 25h en punt sona el timbre i s’aixeca la reunió del Consell d’Amics Invisibles. Abans de sortir de la sala, el secretari es menja l’acta perquè no hi consti que se l’ha menjada. Considerant els temes allí tractats com a assumptes altament confidencials, acorden una data secreta per a la pròxima sessió que, naturalment, desconeixen. Dit això, baixen a fer el cafè al bar de vuit carrers a l’esquerra –de fet són set, però el tercer sempre se’l salten– on solen esmorzar els dimarts i els dimecres de la sèptima setmana del mes. Cafè no en beuen, per principis; els agrada més el xampany francès o el Bitter Kas amb anxoves de l’Escala.

Al bar acostumen a parlar dels diumenges senars o del minut previ al telenotícies (el recompte de segons sempre genera controvèrsia); en canvi, mai parlen de la salut del tercer Ministre d’Afers de Tangència Interior perquè acostuma a donar peu a discussions indigestes i pedanteries diverses.

Pel que fa a la seva imatge pública, val a dir que alguns mitjans desaproven el darrer informe del Consell, relatiu a l’edificació de conviccions intermitents en el terreny dels dubtes crònics. Els membres del Sindicat d’Objectors de Consciència piquen cassoles cada nit davant de la seu. Per apaivagar els ànims, el portaveu del Consell ha declarat: “L’hivern és fred. L’hiverna, també”. Malgrat el risc d’aquestes declaracions, sembla que han satisfet a tots els dissidents, que des de fa dos dies i vuit nits han substituït les cassoles per blocs de porexpan.