Somni d'una nit de gos, per Sigmund Kafka

Just allà on l’Absolut comença a ser la son que no arriba; allà on Malevich pensa en Kandinsky i les icones russes, que ballen sardanes entorn el Monument a la III internacional; allà on Titània s’enamora de Nietzche, que era un ruc. Ai no! De Faust que era un gos... o un escarabat. Just allà on la voluntat es pensa a si mateixa en tant que hores de desesperació no dormida per culpa del pecat original, que sempre té la culpa de tot. Doncs sí, allà és on va i somies llimacs i sangoneres, i penses: calia, senyor Freud, o ens ho podíem estalviar? Aleshores, quan menys t'ho esperes, tot pelant la mandarina: un cuc. Cuquet blanquet fastigoset que s’ha menjat el grill, concretament, el que correspon a la fracció de cervell indicada amb el rètol “Aquí, Humanitats”.