"I don't like it but I guess things happen that way"

Frases lapidàries per dir punto pelota, una línea de guix al terra: aquí sí, aquí ja no. Ratllar dies, setmanes i mesos al calendari de l’agenda. Pensar en com acabar la primera dècada d’un mil·lenni. Com cada any, suposo: baixar al fons i tornar a pujar, Dionís party , 31 de desembre. El dia 1 s’acaba la música i tornem a la realitat, som els mateixos desgraciats de fa 24 hores, arribats de pet a la nova dècada, a marcar territori. Aquesta és la nostra! Els anys vint del XXI són la nostra responsabilitat. Bon dia! ressaca? Sóc el 2010, només venia a dir-te que tens l’esmorzar apunt amb un post-it a la tassa de cafè: “vas tancar els vuitanta? doncs ara et toca a tu, pringat!”. Gràcies molt de gust, m’ho apunto al dia 2: a partir d’avui seré responsable, coherent, ètic, sostenible, just, solidari, reflexiu, etc. A veure, mira el rellotge, són les sis de la tarda i t’acabes de llevar. Poc a poc, una dutxa i el mirall del bany faran de tu un déu: tens deu anys de marge abans d’haver d’acceptar les canes, les entrades, la panxa, les cartutxeres, la cel·lulitis, el fracàs professional, les separacions, els lloguers... ara encara tens vint anys, així que et toca a tu donar l’empenta, senyor Apolo. Baixa a fer unes birres, van bé per la ressaca, i així de pas podries començar a treballar sobre el tema com hauríem de canviar el món. Al cap i a la fi, el 2010 comença un divendres...però el dilluns segur, segur, que ens hi posem!