és:

és sortir al carrer i llums de nadal en plan ja toca parlar-ne. és amagar idees a la bufanda i començar vint llibres per no acabar-ne cap. és gastar la vida amb paraules, sí, no, potser i etcètera. és aquesta maleïda tendència a la projecció. és apartar la vista i amagar-se sota la manta, dir no al món, dir auxili, dir prou, dir sisplau vull fugir d’aquesta gàbia espai/temps, d’aquest loop de gilipollisme condensat. és fred i tos i l’estufa, per fi, i l’abric vell que no vull posar-me. és celebrar les caigudes des del pou i saltar amb força. és una eterna generació de dependències. és no trobar una cançó de temporada i buscar succedanis a destemps. és voler definir-se i embolic de condicionals.

és inútil. és hivern.