en el rang més baix de la plebs del moneder, un cèntim desitja ansiós aquell x’01 que l’alliberarà de la misèria. espera i espera i la vida va passant, com un bluf absurd de preus arrodonits i arrogants que miren de reüll i passen de llarg. el pobre cèntim socialment inadaptat, exclòs, outsider, mai s’integrarà perquè va néixer per molestar, per fer nosa, com la iaia pesseta, al cel sia. possiblement acabi en un pot de propines amb tants d’altres exiliats del suelto: medalla de bronze al més desgraciat.
3 comentarios:
jo pos es meus c'entims d'1 dins un pot de iogur d'aquells de vidre. i allà estan, tots juntets i ansios de sentir un nou clinc!
atansió al "c'entims" jaja confusió.
Pobrets cèntims! :( Jo sempre intento fer-los servir perque surtin de tant en tant i s'ho passin una miqueta bé, que ja els hi toca.
Publicar un comentario