semi-ser

sempre et deixes el cul del cafè i marxes corrents, ja van tres dies que he de sortir darrere teu perquè t’has deixat l’agenda o les claus o un dels múltiples llibres que comences i no acabes mai. encara no he aconseguit entendre els teus perquès ni els teus coms, ni el que vols, ni el que deixes de voler, perquè no ho saps ni tu i per això parles sempre endins, sense mirar-me als ulls. el que et passa és que a tu la vida t’agrada sempre una passa per endavant, sempre projectes i projectes que després es queden allà arxivats en aquest cap que tens que és el Caos, i jo m’hi perdo. és clar que al final em trobes, si ja ho sé, però a mitges, sempre a mitges: a mitges menjant-te el món sencer.