tant esforç per aixecar parets
murs de noemtoquis
refugis perduts de deixemenpau
tantes hores invertides
en el teu edifici jo
que ja no et queden portes
per obrir
i un cop de vida
s’ha endut la teulada
que fins ara et protegia
de les tempestes de Veritat
i em sap greu
de debò
però jo no sóc
(no puc ser)
qui repari
els desperfectes
No hay comentarios:
Publicar un comentario