nota al terrat #2 deep fried ticket to death

Al Fish&Chips del costat de casa (el “Cafe Piccante”) anuncïen com a reclam per al públic la venta exclusiva de “Deep Fried Mars Bars” que no són altre cosa que barretes de xocolata Mars arrebossades i fregides a la fregidora; és a dir, una delicatessen calòrica amb un percentatge de greix del 200%. Ara bé, “Deep Fried” (que pot traduïr-se com a profundament fregit) pot ser-ho qualsevol cosa: peix, carn, pizza, gelat, pastissos, sabates, el gos del veí… o en definitiva, tot allò que mai abans hauries considerat fregible i que, contra tot pronòstic, ho és. De fet, començo a pensar que certs individus de per aquí deuen haver experimentat un deep frying themselves en algun moment de la seva vida, seguint l’exemple de l’Obèlix amb la marmita. Sigui com sigui, em sembla una recreació absurda, com si per millorar-se només fos necessari refregir-se, sobreposar un sabor a un altre i apa, tira milles: ignorar, refregir, consumir i morir tal dia x d’un atac de cor. Al cap i a la fi, who cares?