una noia i dos d’ulls com miralls que miren sempre endins. sorra fins als genolls i el mar que puja i baixa. un rellotge tou-Dalí marca només l’hora de les coses que no han de passar i fa tiggg-taggg, amb una G enganxifosa. a les 12 canta un gall de plomes blaves: ventafocs escapa de l’arena i perd la xancleta. el mar bull i fa olor a caldo de diumenge. de cop, un cullerot gegant recull la nena de la platja i el somni esclata en trossets diminuts que s’escampen pel coixí. ulls tancats: són les sis , fa fred i et tapes amb el llençol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario