Junebug

Tots necessitem contraforts que aguantin el nostre edifici-vida, un botó d’emergència per explicar-nos quan sigui necessari: la família, la parella, l’art... Construïm el nostre ser sobre rodes, però de tant en tant l’efecte boomerang ens torna al punt A per recordar-nos que la vida no és un camí unidireccional i que tots venim de. Ens amaguem sota la màscara i afirmem saber-ho tot d’aquells qui estimem, però saber no vol dir entendre i entendre tampoc vol dir estimar. Tot el que callem per orgull ens fa més vulnerables i si diem en veu baixà allò que desitgem és per por a revelar el nostres grans defectes. Lliurem cada dia una batalla entre el nostre jo i els altres: cal prioritzar, dubtar, definir, decidir i tard o d'hora hem d'acceptar que la vida continua i que som com som: asteroides combustibles que al final passaràn de llarg.

(i aleshores a Montjuïc vam veure un estel fugaç. en serio)