de que l’espai no separa, dilata, i que la distancia física no és sempre proporcional a l’hostilitat que representa. de com sona el buit si el fas plorar i de que un dia tal tornes del punt C al punt A, perquè el B mai va tenir sentit: Paris, Texas.
de que l’espai no separa, dilata, i que la distancia física no és sempre proporcional a l’hostilitat que representa. de com sona el buit si el fas plorar i de que un dia tal tornes del punt C al punt A, perquè el B mai va tenir sentit: Paris, Texas.
1 comentario:
observo desolat que has tancat delíriques! com és això? bé, en tot cas, et linko un parell de coses (POP, amb majúscules i sense cometes) que hi haguéssin pogut aparèixer. In memoriam: myspace.com/sedaios i myspace.com/sonifred
Publicar un comentario