Aquest matí el senyor valent ha pujat al tamboret i ha proclamat amb to pompós que avui dia trenta-cinc de març serà, d’ara en endavant, el dia de les decisions grans (de pes, no de volum). A l’hemicicle s'ha format gran rebombori: les sardines han aplaudit amb força i els gats se les miraven amb delit mentre les senyores grosses es ventaven amb les faldilles i els homes petits ballaven claqué. Cap a les deu, el pop més vell ha decidit un elefant, però ningú esperava l’arribada dels ratolins que ho han esguerrat tot. L’aigua, creient-se prudent, ha decidit pedres: tantes i tantes que al final diu que ha vessat. A les onze, finalment, el senyor valent ha decretat un impost relatiu al pes de la decisió. Malauradament, a les dotze i trenta-dos el sector de les paraules entrava en crisi i el gos poruc ha dit amén.
3 comentarios:
Crec que la frase de Mann que t'has posat al blog és un dels meus lemes preferits. Quan vaig llegir el llibre me'l vaig fer molt proper.
Veig que el text que has penjat és el resultat de la profunda reflexió que intentaves fer avui... o no?
Molt diver.
Fins demà a la classe del Ródenas
surten maques maques les sardines
http://tancadaalacentral.files.wordpress.com/2009/03/dsc_0848.jpg
"L’aigua, creient-se prudent, ha decidit pedres: tantes i tantes que al final diu que ha vessat".
que bo Marina, sí senyor.
Publicar un comentario