Entra a l’edifici amb els auricular posats: arriba de la feina i està cansada. Tot i així ,va xiulant fluixet una melodia mentre es dirigeix a l’ascensor. Quan entra es mira al mirall i fa una ganyota, prem el botó del cinquè i comença a cantar a ple pulmó. L’ascensor s’atura i ella calla de cop. Al obrir la porta es troba a la veïna del cinquè tercera (la del gos histèric) a qui saluda educadament. Mentre busca les claus, riu per sota del nas pensant si l’haurà sentida. Ja és a casa i encén el llum. La bombeta del menjador s’ha fos. Merda.
2 comentarios:
La veïna, l'ascensor i, sobretot, el cantar suposant que estàs sol són una combinació fantàstica i explosiva.
M'està agradant aquest teu microrotllo.
Hola microcosmos!
Publicar un comentario