Després de veure els Manel en viu a l'Heliogàbal presentant Els millors professors europeus només puc queixar-me d'un sól defecte: resulta impossible decidir què ha estat el millor, perquè el concert ha estat inmens des dels primers minuts fins al final: rodó,complet, perfecte.
En menys d'una hora l'Heliogàbal s'omple del tot, formant-se així un ambient xafugós i claustrofòbic que d'entrada no promet gaire. Aleshores s'obre el micro i en Guillem comença a cantar, i ja està, de cop és igual estar estret i anxovat, ja sabem que aquest concert ho compensarà tot.
Aviat es crea un microclima de proximitat i sentim que formem part de l'univers Manel, de les seves lletres, dels seus acords. Potser es aquesta complicitat implicita la clau de l'èxit: els Manel fan música sincera, sense pretencions, tothom hi pot trobar el seu cliché particular, la seva broma, el seu record.
I per no haver d'escollir, citar alguns dels grans "Oh!" de la nit: "Oh!"per la qualitat del so, "Oh!"per fer l'aparició sorpresa dels vents, "Oh!"per estar fets uns autèntics "homes orquestra", "Oh!" per la nadala, "Oh!"per tancar fent participar el públic a Corrandes de la parella estable, "Oh!" per la versió de Shakira com a bonus track. I OH en definitiva, perquè no deixaria d'afegir-ne.
Un dels temes du per títol Captatio benevolentiae; doncs sí Manel, ho heu aconseguit, ens hem quedat atrapats i encisats per la vostra retòrica!I que per molts anys duri.
Bar Heliogàbal - 21/11/08
A més:
No hay comentarios:
Publicar un comentario