plaers del gris

tenir talent, tenir èxit o tenir sort. seguir vivint els petits plaers trivials, omplir-nos la boca de carpe diems i mentrestant, en secret, esperar l’adveniment messiànic que ha de redimir la nostra mediocritat. estudiar una carrera de lletres, fer gala d’un carisme consensuat i asèptic, tenir un blog, ser pedants, vendre fum, opinar opinions opinades i tergiversarles per semblar genuí. escriure cada dia i dir sempre el mateix. versionar l’apocalipsi, cantar metòdicament les misèries humanes i refugiar-se pomposament en els vicis d’un model tant gastat i ranci com comfortable. revolcar-nos en la merda aliena per alimentar els nostres egos pudents, transgredir la transgressió fent cara de pal, mentir-nos davant del mirall i estimar-nos amb un amor idiotitzant i crèdul.