"cosas que hacen crack"

Estic cansada. Cansada d’indignar-me. Cansada de llegir els diaris com si fossin un catàleg de formes d’abús de poder. Cansada de transnacional explota recursos naturals, de empresa subcontractada viola els drets dels treballadors, de banc subvenciona campanyes armamentístiques, de govern s’inventa guerra per tenir petroli, de país amb transició democràtica exemplar es nega a destapar culpables, de polític corrupte es lucra a costa de diners públics. etc. etc. etc. Cansada, en definitiva, del que tots sabem en més o menys mesura. Cansada d’un pessimisme col·lectivitzat que ens enfonsa en la misèria. Cansada, més que de qualsevol altra cosa, del no es pot, del ja veurem, del quin remei, del què hi farem. Cansada de claudicar davant el més pervers dels llocs comuns: no ho podràs canviar.

Doncs jo dic que prou, que s’ha acabat. Que la mentida més gran que ens puguin fer creure és que no s’hi pot fer res, mentida que ens adorm en el tranquil·litzador estat del NO.  Jo dic que hi ha alternatives més enllà de la simple indignació i la protesta, i que ja n’hi ha prou de repetir-nos els mals. Ja n’hi ha prou d’aquesta hipocondria crònica de la societat de consum, que sempre plora i mai actúa. Som humans, contradictoris i dèbils, però no poder-ho fer tot, no vol dir no poder-hi fer res. Existeixen formes de burlar el sistema i defensar els drets humans i els béns naturals: canviar-se a la banca ètica, apostar pel comerç just, fomentar formes d'organització cooperatives, estalviar energia, reconsiderar necessitats, reduïr el consum, optar per l'autogestió i etc. etc. etc.
Si ens rendim en aquesta lluita, tenim els dies comptats.