8:57:04

- en què penses?

no esperava resposta i el vent picava fort contra la finestra, fent sonar les frontisses amb una impaciència urgent, com si volgués entrar per endur-se qualsevol vestigi de veritat. el desxiframent d’un mutisme críptic havia esdevingut un exercici quotidià i una prova d’estabilitat. amor era un concepte desproveït de sentit o, com a mínim, poc precís. mentrestant, el sol anava conquerint el temps en metres quadrats de llum i silenci. tot s’acabava, com cada matí, però el despertador sonaria uns minuts després anunciant la victoria efímera de la voluntat contra el sentit comú i aleshores ell diria

- no res